El començaren a construir l ‘any 420 a.C. sobre les restes d ‘un altre temple més antic. És situat en un terreny irregular de l’ Acròpolis i pertany a l’ ordre jònic d’influència asiàtica.L’Erectèon, destinat a venerar dos deus, s’adapta al terreny generant un interessant joc de volums. La part oriental és dedicada a Atenea Políada-antiga deessa de l’Atenes agrícola - se situa en una zona més elevada que la destinada a Posido-Erecteu. La seva cel•la albergava l’estàtua de la deessa, feta de fusta d’olivera a la manera dels primitius xóana.
L’estil jònic, contemporani del dòric, es distingeix d’aquest pel tractament de la columna. El fust té estries d’aresta plana i el cànon és més esvelt per la relació entre el diàmetre i l’altura, que recolza sobre una base formada per tor escòcia. El capitell està format per un collarí, un equí ornat amb volutes i amb una sèrie d’òvuls juxtaposats, i un reduït àbac. Els arquitraus d’aquest temple es divideixen en tres bandes horitzontals i el fris presenta una decoració de relleu continu.
La major singularitat d’aquest edifici és la tribuna de les cariàtides. Aquí els fusts són substituïts per sis figures femenines. Totes miren cap al Partenó i la via sacra però on passaven les processons de les Panatenees els dies de la festa. Realitzades en marbre, la seva factura és delicada i sembla que foren obra d’algun deixeble de Fídias.
A l’Acròpolis, el Partenó mostra la seva plasticitat plena de vigor i bellesa. En canvi, l’Erectèon, més petit i delicat, contrasta amb el primer i al mateix temps el complementa. L’estil dòric marcava la severitat i tenia un aire masculí, mentre que l’estil jònic l’associem amb l’aspecte femení per la seva delicadesa i per la seva esveltesa.Examen impressionisme i modernisme
